Vam sortir de Lima a les 8:30h del matí amb el nostre taxista el Sr. Obregón per dirigir-nos cap a Huancavelica. Ens esperava un dia llarg de carretera. Va durar unes 14 hores amb parades incloses, i vam poder observar paisatges impressionants. El punt més alt del viatge era a 4.818 metres d’alçada, on ja començàvem a notar el mal d’altura. Per sort portavem un termo gegant amb infusió de mate de coca, que va produir efectes diversos en cadascuna ( “risa floja”, son, parlar sense parar...). Vam arribar a Huancavelica a les 23h força cansades, ens vam instal·lar a l’Asil de Sta. Teresa Jornet. Va ser el nostre primer contacte amb el fred més extrem. (-4ºC).
Una altre sorpresa era que tot i el fred, la Madre Yrma ens esperava amb els braços oberts al balcó de la façana principal! Això vem pensar fins que ens vem adonar que era una estàtua d’una monja a tamany real. Ens va agradar més conèixer a la Madre en persona.
Durant el viatge vem seguir els múltiples consells del nostre xòfer Obregón: infursions de mate de coca, aliments calòrics i lleugers (xocolata, fruits secs, patates chips, galetes integrals, caramels de llimona...), soroche pills, biodramina i paracetamol.
Una altre sorpresa era que tot i el fred, la Madre Yrma ens esperava amb els braços oberts al balcó de la façana principal! Això vem pensar fins que ens vem adonar que era una estàtua d’una monja a tamany real. Ens va agradar més conèixer a la Madre en persona.
Durant el viatge vem seguir els múltiples consells del nostre xòfer Obregón: infursions de mate de coca, aliments calòrics i lleugers (xocolata, fruits secs, patates chips, galetes integrals, caramels de llimona...), soroche pills, biodramina i paracetamol.
guapooo!!!
ResponElimina