A l’asil de les monjes Sta. Teresa de Jornet, la nostra adaptació és màxima. Aquí no hi ha calefacció, però això no és un problema per a nosaltres. La nit és un carnaval: la combinació de colors i estils no té límit: mitjons d’orelleres, doble pijama, polars, guants, gorros de llana, bufandes, bates, sacs de dormir i a sobre, tres mantes de llana de llama.
Sort que tenim aigua calenta per dutxar-nos, menys l’Ana Ros, que prefereix anar a conjunt amb l’ambient i prendre’s una bona dutxa d’aigua freda de bon matí
Sort que tenim aigua calenta per dutxar-nos, menys l’Ana Ros, que prefereix anar a conjunt amb l’ambient i prendre’s una bona dutxa d’aigua freda de bon matí
Druse, estem la Cricri i la Mi llegint el vostre blog. La Cristi riu i plora, ella no ha pres mate de coca, però avui te el dia "tonto" ufff si hagués vingut amb vosaltres!!
ResponEliminaNena ja veiem que us adapteu a la pefecció. Guai!!, sort que et vas endur el Decathlon d'hivern senser. Fes moltes Afotos que les voldrem veure totes. Un petonàs de les teves dues germanes petitones (la tontaina es disposa a plorar, ai no ara riu...) ja veus el dia que portem... Records també dels papets. Fins aviat, seguirem llegint.
Hola germanetes, m'agraden els vostres comentaris. Us veig una mica pedorretes i sembla que tingueu el mal d'altura o soroche. Comento que a la foto m'estava intentant de rentar les dents. Com que l'aigua no es potable, ho hem de fer amb aigua envasada. Tot es aixi. La veritat es que cada cosa que fas es una aventura. Estem fent mooooooltes fotos i ja us les ensenyare. Roser (una de les cooperants, com ens diuen aqui)
ResponElimina