El passat dijous vam entrar al menjador com de costum a l’hora de dinar amb ganes de veure el menú del dia. La nostra sorpresa va ser quan vam veure que la taula no estava parada i no hi havia res per dinar. Ens vam quedar de pedra!
Però de seguida se’ns va ocórrer una gran idea: anar a comprar menjar per les tendes de la zona. Tenint en compte la gran qualitat del comerç de Huancavelica, el resultat final va ser: grans quantitats de galetes salades, mantega, cacauets peruans...i el nostre gran company de viatge, el mate de coca.
Després de investigar el motiu de tal sorpresa, vam descobrir que es tractava d’un error de comunicació, ja que la Carmen li havia dit a la monja: “Volveremos para comer”. A Perú, la paraula “comida” es fa servir per sopar i el dinar s’anomena “almuerzo”.
Sort que les monges si que ens van preparar el sopar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquí ens va`rem desanimar bastant, la veritat. després ja ho vàrem superar
ResponElimina